Viquipèdia

Uribes Moreno, José Antonio

URIBES MORENO, José Antonio (San Clemente, Conca, 1911-Bucarest, Romania, 1974).Mestre. Es va traslladar prompte a València, on va cursar batxillerat a l’Institut Lluís Vives. Després, va ingressar en la Normal i es va convertir en un dels quaranta primers mestres que es van formar amb el Pla Professional, l’ambiciós pla de formació instaurat per la República en 1931. En juliol de 1935 va obtindre el títol de Mestre de Primera Ensenyança. Va estar com a alumne en pràctiques a l’Escola Nacional de València del carrer del Governador Vell, entre novembre de 1934 i setembre de 1935, que va obtindre plaça en una secció de l’Escola Graduada de xiquets de Picassent. Des de febrer de 1936 treballà en una secció del Grup Escolar Luis Bello de València com a agregat a la Inspecció i a partir del 16 de març se li va concedir l’excedència quan va eixir elegit diputat a les Corts en la llista del Front Popular de la província de València pel Partit Comunista. Va participar en la fundació de les Joventuts Comunistes i en la direcció de la FUE, i va formar part del Bloque Escolar de Oposición Revolucionaria de València, organitzat pels joves socialistes i comunistes entorn de 1933, amb la finalitat d’oposarse als grups feixistes. Així mateix, també va ser membre del Comitè Central del Partit Comunista. Durant la guerra va recaure sobre ell la responsabilitat del nomenament dels comissaris polítics, va participar en la fundació de la columna Eixea-Uribes i va actuar com a delegat regional de les Milícies Populars Antifeixistes i com a membre del Comitè Executiu Popular de Milícies. Amb la victòria franquista, la seua família va sofrir una repressió ferotge. En maig de 1939, va ser suspés de treball i de sou provisionalment, a l’espera del resultat del seu expedient de depuració. Dos mesos després, s’obrí procediment sumaríssim d’urgència contra els quatre germans, i va ser l’únic de tots que va salvar la vida. Junt amb la seua dona embarassada i la seua filla més gran, va aconseguir eixir d’Espanya cap a Orà i, posteriorment, va arribar a la Unió Soviètica. Finalment, es va establir a la ciutat de Bucarest, des d’on va dirigir Radio España Independiente, La Pirenaica. (WFP)

Referències

FERRÚS PERIS, Wilson (2015) Mestres i escoles a l’Horta Sud 1936- 1939. Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa, p. 221, Institució Alfons el Magnànim, València.

ROMAGUERA BELENGUER, Enric (2006) “Una aproximació a l’educació espanyola (1900-1940) i la depuració del magisteri a Picassent”, Festes Majors 2006, Ajuntament de Picassent, Picassent.

 

 

Related entries