Museus

Museus de l'Horta Sud

La comunitat museística celebra el Dia Internacional del Museus el 18 de maig. L'esdeveniment d'enguany gira entorn del tema , que posa de manifest la responsabilitat dels museus amb el paisatge del qual formem part i com podem contribuir a conservar-lo aportant els nostres coneixements i competències pròpies. La missió principal del museus és vetlar sobre el patrimoni, ja estiga dins o fora dels seus murs; la nostra vocació natural ès ampliar i desplegar les pròpies activitats en el camp del patrimoni cultural i del paisatge del qual formem part.

Museus de l'Horta vol posar en valor el nostre patrimoni des d'una perspectiva policèntrica. Formem part d'aquesta iniciativa el Museu del Castell d'Alaquàs, el Museu del Palmito d'Aldaia, el Museu de Ceràmica de Manises, el Museu de la Rajoleria de Paiporta, el Museu de Ceràmica de Paterna i el Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March. El projecte, però, està obert a l'adhesió de la resta de museus valencians.

MUSEU COMARCAL DE L'HORTA SUD
JOSEP FERRÍS MARCH

TORRENT

Del secà a l'horta, l'agricultura transformadora del paisatge

L'almàssera del Museu Comarcal de l'Horta Sud ens transporta als paisatges del secà desaparegut, plens de bancals d'oliveres, garroferes i vinyes.

Aquesta infraestructura estava destinada a la transformació de les olives en oli. La seua presència era indicativa de riquesa, els propietaris tenien tants camps que els era més rendible fer-se la pròpia almàssera, que portar les olives a un altre obrador.

La inversió s'amortitzava fent oli per a altres i venent part de la producció. Aquests enginys quedaren obsolets a les primeries del segle passat, quan la instal·lació de pous a les terres del secà va canviar significativament el paisatge de l'Horta Sud, dominant a partir d'aquest moment per grans extensions d'horts de tarongers orientats a la comercialització.

MUSEU DE LA RAJOLERÍA

PAIPORTA

Els paisatges industrials; els fumerals

Els fumerals formaven part del paisatge de la nostra comarca, aquests conductes d'evacuació de fums apareixen a meitat del segle XIX amb la incorporació a la indústria de l'energia procedent de la màquina de vapor.

Els primers fumerals es construïen adossats als edificis, ja que així eren més fàcils de construir. A mesura que aquests augmentaven en altura es separaven del edificis i es construïen sobre els seus propis fonaments. Normalment s'associaven a motors de reg, indústries papereres, així com fàbriques de rajoles; com aquesta de la imatge que pertany al rajolar de Bauset, hui Museu de la Rajoleria de Paiporta.

Amb el pas dels anys molts d'ells es van quedar descontextualitzats perquè veien com els edificis dels quals formaven part anaven desapareixent, i solament ells han quedat com a testimonis impassibles d'aquest paisatge industrial al qual van pertànyer.

CASTELL D`ALAQUÀS

ALAQUÀS

Patrimoni d'un poble

El Castell d'Alaquàs ha marcat el paisatge del nostre poble al llarg de tota la nostra història, la seua centralitat, no solament física o espacial, sinó moral i simbòlica li converteix en l'eix a partir del qual hem crescut de manera col·lectiva.

Encara hui, tants segles després de la seua construcció, la seua presència continua destacant en l'urbanisme d'Alaquàs, la seua majestuositat ens anuncia tots els tresors que alberga, més ara que convertit en un emblema públic, del que és de tots i totes, s'obri a la ciutadania com un espai per a l'educació, la cultura i la pau. El Castell d'Alaquàs ha sigut sempre el refugi on emparar-se enfront les adversitats, el lloc símbol de fortalesa que gràcies a l'ambiciós procés de restauració desenvolupat llueix més sòlid i més ferm que mai.

El Castell d'Alaquàs va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional des del 26 d'abril de 1918.

MUSEU DEL PALMITO

ALDAIA

L'Horta i l'Albufera representada en els palmitos

En els ventalls artesanals de temàtica valenciana són freqüents les evocacions als paisatges culturals de l'Horta i reproduccions d'escenes històriques de reconeguts pintors. El Museu del Palmito d'Aldaia (MUPA), per a commemorar el Dia Internacional dels Museus, ha elegit una peça del segle XX elaborada per Abanicos Pelufo. El palmito està compost per un varillatge de nacre calat i burinat. La seua originalitat radica en què el país està pintat a doble cara. En una part presenta una escena de barques de vela llatina solcant l'Albufera de València; i en l'altra reprodueix el quadre El tribunal de las Aguas de Bernardo Ferrandiz, una institució que agrupa les sèquies del Túria, entre elles la de Quart-Benàger, que du les seues aigües a l'horta d'Aldaia a través de la Sèquia del Comuner.

MUSEU DE CERÀMICA

MANISES

Ceràmica aplicada a l'arquitectura.

Façana de l'edifici "El Arte", antiga fàbrica de Juan Bta. Huerta Aviñó

L'aplicació de taulells en les façanes de les cases ha sigut una pràctica utilitzada des d'abans del segle XVIII, moment en què s'incorporen alguns elements en zones puntuals com la part baixa de les balconades, esplandit de finestres, etc.

Però és més tard, a principi del 1900, quan d'una banda la influència pel modernisme de la burgesia de la ciutat de València i per una altra la proximitat de Manises, centre productor d'aquests elements ceràmics, quan la pràctica s'estén i es fa popular per poblacions del territori de l'Horta de València i poblats marítims de la ciutat, entre altres.

El Museu de Ceràmica de Manises convida el visitant a observar, fora dels seus murs, aquests elements aplicats, l'ambient que els embolica i, en general, el conjunt de característiques que defineixen el tot d'un lloc on es va viure per a la producció de la ceràmica.

MUSEU DE CERÀMICA

PATERNA

Aigua i fang

El riu Túria ha estat històricament unit al municipi de Paterna. En el seu terme es troben els assuts de les sèquies de Moncada, Quart, Tormos, Mislata i Mestalla, que des de l'Edat Mitjana van configurar l'actual comarca de l'Horta.

Estos assuts, d'origen islàmic, i construïts amb grans carreus de pedra i argamassa, són preses transversals al llit que desvien l'aigua del riu cap a les seues respectives sèquies i, al seu torn, permeten que el caudal fluvial continue aigües avall.

Les sèquies van jugar un paper de primer orde en l'activitat terrissera d'època medieval i moderna a Paterna. La sèquia de Moncada subministrava l'aigua al barri terrisser de les "olleries majors", mentre que la de Unsia, un ramal de l'anterior, permetia el desenrotllament de l'altre barri el de les "olleries menors".

Però no hi ha activitat terrissera sense fang. Els depòsits d'argila que es van acumular durant milers d'anys en la ribera del Túria van facilitar la matèria primera.