Viquipèdia

Moncholí Cervero, Elies

MONCHOLÍ CERVERÓ, Elies (Paiporta, 1970). Músic i Cantautor. S’inicia de ben menut en la Banda Primitiva de Paiporta, reforçant coneixements musicals amb mestres com Vicent Prats, Gabriel Diago i José Rosell, posteriorment ho faria amb Francisco Burguera (Orquestra Nacional), Luís Morató (Orquestra RTVE), François Cagnon (Òpera de París), Eric Terws (Filarmònica de Munich) i Dole Clevenger (Simfònica de Xicago) entre altres… Als divuit anys obté una plaça a la Banda Simfònica de la Guardia Reial i dos anys després, a la Simfònica d’Euskadi com a músic de trompa. Ha col·laborat amb diverses orquestres simfòniques i en l’actualitat ocupa la Càtedra de trompa al Conservatori Superior de Música de Madrid compartint el treball amb un grup de música contemporània Plural/Ensemble, grup que ha estrenat a Espanya Air (2010) de l’alemany Jörg Widman, Concert per a Trompa, trompeta i Orquestra, Sonic Eclipse, Celestial Objecte I . II Occultation (2012) dirigit per Mathius Pintscher a l’Auditori Nacional (Madrid). En 2013 fa l’estrena mundial de Summerwind al Festival de Música Contemporània de Niça dirigit pel japonés Fuminori Tanada. La passió per la música l’ha portat a la Direcció musical en la Universitat de la Música de Viena, dirigint Das Lied von der Erde de G. Mahler i per un temps director de la Unió Musical de Paiporta. La dedicació, esforç i entusiasme pel seu treball el va portar a la musicologia, recuperant una peça del segle XVIII Concert per a Trompa i Orquestra en Mib Major (París, 1780) i estrenada a Madrid (2013), obra donada per desapareguda, concert gravat amb l’Orquestra de Corda del Conservatori madrileny i editada. Ha estudiat Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Complutense, aconseguint aprofundir en el món dels escriptors clàssics i la poesia, musicant a poetes i composant lletres pròpies que han estat enregistrats a cinc compact disc: En aquest Port, Street music (1998), L’Home, la rosa i el somni” (2002), Càntic, 1707-2007, La llum d’Ítaca (2009) i l’últim treball, una simfonia literària Odissea, el viatge de Ningú (2017). Ha rebut el Premis Ovidi Montllor 2006 a la Millor Cançó, Al carrer dels meus records. (VPR)

Related entries