Quart de Poblet
un passeig des del passat
…hem creat un món de millor viure on l’amor flota per damunt de tota contaminació… Per això, entre tots, hem de fer possible que Quart, ara i sempre, més que un poble gran, siga un gran poble.
AMADOR GRINYÓ I GUZMAN
Papers de l’Horta, núm. 10 (primer semestre de 1999
L’ombra de Quart, avui, és allargada. Està lluny de l’endormiscat passat amb flaire de terra humida oberta per la rella i un regust de fang de rajolar i fum de botja.
Jaume I, després de la conquesta, fa donació del poble al Monestir de Poblet. La Carta de Població cristiana és de l’any 1334.
Enclavat al cor de la comarca l’Horta i amb 19;8 quilòmetres quadrats d’extensió, el terme estava repartit en 30 partides: 8 d’horta, 21 de secà i una de terra per a terrissers; el cultiu produïa tot el necessari per al rebost i l’estable d’una casa de llauradors terratinents sense estretors.

Com el mitjà més necessari és l’aigua, els poblats sorgien a la vora dels corrents, d’ací que el vell nucli urbà s’assentara dins el triangle format pel Camí Nou –carrer de l’Alcota– rìu Túria; i d’una població de 531 veïns en 1715 passa a 26.666 en 1998; fins i tot, el major creixement censal registra 28.422 habitants en 1985.
Un esbós que engalça el camí des que temps era temps fins avui, permet d’entrar i conéixer un procés psicològicament i sociològicament contradictori.
Des d’ahir, fins avui
El creixement demogràfic en la primera meitat de segle augmenta un tres-cents per cent (1.814 veïns en 1900 i 5.408 en 1950); tanmateix, el nucli urbà s’eixampla de dins cap a fora pertot arreu fins esgotar l’espai; en 1930 hi havia 59 carrers.
A primeries, la formació integral de la persona no mobilitza filaments de seny, l’economia a més de pobra, aclaparadora, asfixiant i encrostada, no permet de distraure un sol cèntim per donar als fills un patrimoni que a la mentalitat pairal, ni era necessari ni feia falta; important i convenient per sobre tota ambició, un lloc de treball fix per portar a casa el dissabte el sou guanyat en la setmana.
Els problemes veïnals no són gens diferenciadors dels de la resta en la comarca; la crua realitat és un viarany polsegós que no planeja encisador sobre l’incert futur; al rerefons subjau treball, esbargiment, gresca, esport, política i religió; n’hi ha ambició i al·licient, i la vida és com un glop d’esperança.

Estructurat en espai i temps, majoritàriament rural fins als cinquanta, tothom s’integra –amb llibertat?– dins la pluralitat d’un ampli ventall d’opcions en el corrent que encaixa el seu pensament. Ara bé, cal no perdre de vista que la força d’una basa de pressió determinant la tenia a les mans qui tenia la clau del treball. Els interessants indicadors de les tendències que s’arrosseguen des d’ahir reflecteixen el següent mapa evolutiu:
1. Àmbit educatiu
Escoles públiques:
Dues aules en 1857 (any que la Llei Moyano imposa l’ensenyament primari obligatori).
Huit en 1940.
Tretze fins a 1998: Col·legi La Constitució Col·legi Sant Onofre Col·legi Villar Palasí Col·legi Ramón Laporta Col·legi Riu Túria Col·legi Vicent Blasco Ibáñez Escola Infantil El Rotgle Escola Oficial d’Idiomes Escola
Permanent d’Adults (EPA) Institut d’FP Faitanar Institut de BUP Gabinet Psicopedagògic Municipal Centre de Recursos Educatius.
Escoles privades:
Col·legi de les Monges (Sant Vicent de Paül-Sagrat Cor de Jesús) Col·legi de Sant Enric (Carmelites) L’Escola Moderna (Crescencio Rodilla Patrocinio, fins a 1936) Col·legi Puríssima Concepció Col·legi Solvam Guarderia Snoopy Guarderia Pinitos Guarderia Santa Cecília Guarderia Color Guarderia Pepita Navarro Guarderia Esmeralda Guarderia El Parque Guarderia Cangurs Norfolk School Idiomas.
Biblioteques:
Església de la Puríssima Concepció. Dos armaris de llibres (1936).
Biblioteca Municipal. Mamprén maridatge l’1 d’octubre de 1951 amb un lot de 500 llibres enviats pel “Servicio Nacional de Lectura”. El fons dels tres llocs de lectura pel desembre de 1998 era de 39.487 llibres, 469 disc/CD, 315 CDRoms, 324 vídeos, 72 cassets i 47 disquets.
2. Àmbit associatiu fins a 1939
Obrer:
Sindicat UGT Sindicat CNT Sindicat Obrer Catòlic Cooperativa Obrera Catòlica La Pau Gremi de Llauradors i Obrers Sant Josep Cooperativa de Consum UGT La Industrial (col·lectiva de taulells) Col·lectiu de Rajolers. En ser la indústria més important, es deia:
“Mal ofici, rajoler,
dels que, quan plou, fan rajola;
tot són ratlles en la tenda (deutes a la botiga)
i palisses de la dona.”
Sociopolític, 1940-1998:
Agrupació PSPV-PSOE del Barri del Crist Agrupació del PSPVPSOE. Agrupació del PP Esquerra Unida Unió Valenciana Comité CCOO. Delegació UGT Colla Ecologista L’Alter.
Ciutadà:
Quatre associacions de veïns Dotze associacions de pares d’alumnes Cinc associacions de dones Dèsset associacions de joves.
Empresarial:
Associació Nou d’Octubre.
Festiu:
Nou comissions de falla Huit comissions de festes de barri Quatre clavaries de festes majors associacions de festes tradicionals Set comparses de moros i cristians.
Esportiu:
Societat Local de Caçadors Societat de Colombaires Una penya de futbol.
Folklore:
Grup de Danses Quart. Grups de danses de les comissions falleres Grup de Música Popular Va de Bo.
Agermanament:
Champs-Sur-Marne (França) en 1992.
3. Àmbit cultural
Musical:
Societat Filharmònica de Quart. A la nova seu (casino), rebatejada: Agrupació Musical L’Amistat Orquestrina Societat Musical La Unió Associació Musical del Barri del Crist Orfeó Veus Juntes Escola Coral Veus Juntes Grup Vocal de Cambra Renaixença Cor Masculí Farinelli.
Cinema i ball:
Cine de l’Hort, al carrer de la Torreta Cine Viguer Discoteca Las Vegas Saló de jocs “La Plaza” per a gent jove Dotze associacions i centres de diferent caire.
4. Àmbit polític
Casinet de l’Amistat. Rebatejat Casino de l’Amistat. Edifici que promou i en posa la primera pedra el diputat conservador en Joan Baptista Valldecabres i Rodrigo “Baptistet”, la nit del 24 de juny de 1910 (nit de Sant Joan), amb instal·lacions per a tot l’esplai: bar, teatre, lloc per a assajar la banda, frontó, billars, sala de joc fluix i escacs.
Casinet republicà. Agrupa les forces del Partit Liberal de Sagasta, capitanejat pel diputat Onofre Valldecabres Sanmartín, germà del pare de “Baptistet”.
El Cresol. Reduït cercle de gent d’església fidels al nucli carlí, capitost a València Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer; a Quart, Cosme Juan Ferrándiz.
Dreta Regional Valenciana. Facció implantada per Adolfo Giménez del Río Tasso, casat amb Filomena Valldecabres, neboda de “Baptistet”; sura sota el seu influx.
Agrupació Republicana. Integra el grup que sota la presidència de Vicente Garcerá Samper, lidera Salvador Vila Vilar després de partir palletes amb “Baptistet”.
5. Àmbit esportiu
Futbol:
Equip del Biberó, vinculat a les esquerres.
Equip de la Lleonera, vinculat als conservadors (pren nom del tancat de la terrassa del casino amb reixat de ferro i en forma de “lleonera”). Amb música de l’ Ai xévere, xévere. xévere, cantaven:
Els biberons:
“Hem de fer un biberó
de fulletes d’olivera,
p’a donar-los de mamar
a eixos de la lleonera”.
I retrucaven els de la lleonera:
“De portero Molina está
más chulo que don Tancredo,
y de la puerta cuidará
como San Pedro del cielo”.
Joc de la pilota:
A llargues i a mà, a qualsevol carrer Al frontó, en el Casino.
Complex poliesportiu:
Piscines climatitzades Piscines d’estiu Pistes d’ Skate Frontons Cercle d’atletisme Zona de jocs infantils Altres serveis i disciplines.
Camp de futbol.
Camp de tir.
6. Àmbit religiós
Parròquia Puríssima Concepció
Parròquia Mare Santíssima de la Llum
Parròquia SantaCecília
Parròquia Santíssim Crist.
L’ambient, fins a primer terç de segle, estava sacralitzat; el toc de campana assenyalava el prec corresponent, tot l’àmbit quotidià reblit i impregnat d’eixe
misticisme llépol que copsa els postulats de l’ànima. Les virtuts havien de surar a flor de pell per damunt d’afers, aficions i d’altres banalitats terrenals. Un munt de precs, devocions i pregàries omplien les hores del dia des de l’alba amb l’àngelus de l’aurora, fins a sol post amb el prec d’ànimes. El senyal de la
Creu, l’Ave Maria, el bon dia ens done Déu, deixar la feina en alçar a Déu, la benedicció de la taula donant gràcies a la Providència abans de menjar, el rosari a l’església al capvespre, i un llarg etcètera, copsaven l’atenció i els sentits…
Tot regit i sotmés sota l’orientació del pragmatisme: dretes (conservadors), esquerres (republicans). L’esquerra, sinònim d’avantguarda, acull la majoria dels intel·lectuals.
I si a Quart, durant la vesprada del 27 de juny de 1808, es va lliurar la “Batalla de Sant Onofre”, també fou Quart un fruit madur de l’enveja, la intolerància, la rivalitat política, l’odi i la rancor, escenari d’un luctuós succés la nit del diumenge 13 d’abril de 1902: quatre homes d’irreprotxable bonhomia, treballadors, pares d’un grapat de xicalla menuda, van ser assassinats. A l’ombra d’aquest ignominiós fet, la baralla política.
Tot aspecte i esdeveniment al voltant del viure revifalla, a poc a poc, molt a poc a poc; però, creuat l’immòbil parèntesi 1936-1939, la població arriba als 3.993 habitants en 1940.

L’evolució en el temps és un fet, la sang nova dóna una altra orientació més utilitarista, s’han trencat els vells tòpics de plantejaments caciquils, el tu a tu cada dia és més procliu al diàleg i l’entesa; el genocidi cultural i l’analfabetisme sentenciats a mort; el pare reticent que ahir considerava tema punyent l’ensenyament, li rosega l’endins, conscient que sols la formació universitària o professional és l’únic camí amb porta d’eixida al futur. Els d’aleshores sense veu, ja tenen veu.
Quart, al cim del mig segle, no és el mateix, d’antic estel sembrat d’amenaces irracionals i insidioses incoherències, ha trencat la crosta que l’atenallava i sura amb sabor a promeses farcides de projectes. L’esquinçament d’hàbits que arrosseguen vells costums, propicia un clima adequat per a forjar la convivència socialitzant. La força de la immigració ha fet que la pell de l’home del camp no siga tan aspra, donant-hi pas al vestit de taller o la bata de botiga. Una transposició dels esdeveniments: s’ha crescut en densitat industrial, s’ha minvat en agricultura; el 6 de desembre de 1945 la Caja de Ahorros (Bancaixa) obri portes i és el primer establiment que enceta el pastís bancari; ara es reparteix entre 23 oficines.
Si l’abans i el després lliguen la història, com s’entén la imprudent prepotència de la piqueta que prima l’arbitrarietat per damunt del bé públic? Com, si no, Jueria, Castell, Palau del Marqués de Tremolar, Calvari i d’altres emblemàtiques joies signes de la nostra història, per cobdícia o negligència han desaparegut?
Fins i tot, el suc de germanor que brolla al cor foc brument de sang jove i corre per les venes del quarter –i quarter és tot qui ha vingut de terres d’allà i d’ençà s’ha integrat sense prejudicis– com saba tendra que rebenta les gemmes en primavera i gaudeix amb plenitud de la “passejà”… O la cercavila que preludia la festa… o la desfilada de clavariesses i clavaris endiumenjats… o qualsevol dels actes i trobades que fan nugassa i ensucren satisfaccions… o xafant carrers per visitar les noves construccions i instal·lacions municipals (mercat, casa de cultura, instituts, grups escolars, ajuntament –estàtua símbol de la democràcia–, fanalet, ambulatori, poliesportiu, parc de l’ermita, etc.) topant-se amb el segell de la nova vivenda a la vora la casa antiga que reflecteix l’estigma o vestigi de la vellesa… O enfangar-se fins als genolls trepitjant l’Alcota abans d’estar empedrat, ple de clots i pols que en caure quatre gotes s’abarrota de fang pels carros del rajolar i els dels llauradors amb terra a l’altra banda del riu, que ho deixaven fet un tarquimer… O el dia de Sant Antoni del Porquet comprant al matí pa de llavoretes i, a la vesprada, després de la benedicció dels animalets a la plaça de l’Església, esplaiar-se a l’avinguda de Sant Onofre en les corregudes de cavalls i de sacs, cucanyes i trencament de perols… O, de quasi no piular en Setmana Santa prenyada de precs i silencis fins a gaudir la Pasqua de Resurrecció i Sant Vicent, dies desnugats, d’encisador bullici, esgotadors i de per vida inoblidables, als terrers, rajolar dels “Negrets”, camp d’aviació i, els més arriscats, a les travesseres; dies presagiadors d’enamoraments i nuviatges… O el 10 de juny, festa de l’Aparició del Patró Sant Onofre que amb la piloteta de drap amb llarga cua de goma, els xavals, calfen les massisses cuixes de les xicones…
O comprant en les paradetes torrons, torrat, castanya “pilonga” als majors, i bagatel·les i brolleries als menuts, fins l’hora del fosquejar, de retorn, acompanyar en processó el trasllat del sant cap la parròquia de la Puríssima… O com el dimarts després del primer diumenge de setembre, festa al Santíssim Crist dels Afligits, que venien a posta a la processó els fills del poble residents fora i es feia tan llarga que, a l’altura dels quatre cantons, s’ajuntava la Creu guaitant per la Torreta i els que venien de l’església… n’eren, aquells, anys que en despuntar l’alba i a peu d’era, menjar-se un plat de figues clavillades remullades amb un bon glop d’anís, era el ritual que precedia a segar la mola (tallar l’espiga del vencill i de la garba) deixant la parva a punt de trilla; al capvespre, després d’aventar a pala per separar el gra de la palla i el ventim, també s’agraïa una “palometa” (barrejat d’anís amb aigua) i per fer boca rosquilleta o dolcet.

Avui, tothom responsable i de pro, glopeja el suc de la democràcia, hem crescut en saviesa i humanitats; però, com passa a les grans urbs, hem perdut la intimitat que nuga l’alé de poble xicotet… hem guanyat en benestars i prosperitat, però minvat en lligams de germanor… hem creat un món de millor viure on l’amor flota per damunt de tota contaminació… Per això, entre tots, hem de fer possible que Quart, ara i sempre, més que un poble gran, siga un gran poble.
Fitxa del poble
Quart de Poblet
25.638
habitants
-
Extensió:19.7 km2
-
Altura: 40 msnm
-
Ayuntamiento: Plaza del País Valencià 1
-
ciutada@quartdepoblet.org
-
96 153 62 10