Massanassa, poble de 7.000 a 8.000 habitants, està situada al sud de la ciutat de València. Té uns límits ben definits: al sud, el barranc de Xiva; a l’est, l’Albufera; a l’oest, la séquia de Favara que fa de frontera amb Paiporta; només al nord, els límits amb Alfafar són d’allò que diríem imaginaris.

El terme té més o menys 5.000 fanecades, de les quals un poc més de la meitat són marjals i la resta són –o, millor dit, eren– horta. La propietat de la terra està molt repartida i, encara que el terme és molt xicotet, l’agricultura és un component amb molt de pes en la vida econòmica del poble.

 Els orígens del poble es perden en el temps. No sabem ben cert si el nom ve del temps de les guerres púniques, quan es diu que els númides de Massinissa hi acamparen; o de la València mora, on pareix ser que un tal Massanas·samtenia una alqueria. El que sí que està clar és que el poble naix al voltant de l’església de Sant Pere (l’edifici més antic és de finals del segle XVII) i per on anava l’antiga Via Romana o Camí Vell. El primer exemple, a finals del segle XIX, el fa arribar a la carretera d’Albacete o Camí Nou i així el trobem els primers anys del segle XX, sent una estreta llesqueta, de poc més de 300 metres, entre el barranc de Xiva i un braç de la séquia de Favara. Després d’un costós procediment juridicoadministratiu es va aconseguir guanyar a Alfafar una part de la partida de l’Orba. Així va adquirir Massanassa la seua fisonomia actual.

Hem vist, doncs, que Massanassa, com un poble mitjà, a 7 quilòmetres de València, està ben comunicat amb ella, travessat per la carretera d’Albacete i també per la pista de Silla. Renfe, que durant molts anys havia abandonat la petita estació, des de fa poc l’ha tornat a activar i els trens de rodalia de Xàtiva i Gandia solen parar quasi tots.

És un poble prou tranquil. Potser un dels pobles de l’Horta Sud que menys ha perdut les seues característiques. Això està motivat en el fet que la primera onada d’immigració castellana dels anys 40-50 va ser escassa i fàcilment integrada. La segona onada dels anys 60-70, que tant va repercutir en pobles com Catarroja, Alfafar, Xirivella, etc., no va arribar tant a Massanassa, que per aquells anys pareixia que quedava un tant fora del fenomen d’industrialització accelerada que es va abatre sobre l’Horta. El creixement del municipi en habitants, nous carrers, edificacions, ha sigut constant, però el predomini de la població autòctona s’ha mantingut.

En l’actualitat, en l’aspecte econòmic i comercial, Massanassa participa de tota la problemàtica de la resta dels pobles que l’envolten: Catarroja, Alfafar, Benetússer, etc. Hui compta amb un fort i un tant desorganitzat polígon industrial, fruit del boom dels últims 80, on s’han traslladat nombroses empreses de la rodalia de la ciutat o han eixit algunes de les que hi havia dins del poble. El comerç pareix que ha trencat un poc la “maledicció” existent durant molts anys: obrir algun establiment al poble era un fracàs segur. No obstant això, Catarroja –que sempre ha exercit de capital subcomarcal– per una part, i per altra la proximitat a la ciutat de València, continuen fent sentir la seua influència en aquest sector.

Però, malgrat tot, per a mi, el fenomen econòmic més significatiu de Massanassa és l’agricultura, si no en termes absoluts, sí almenys en termes relatius. He dit al principi que el terme és molt xicotet i exageradament fraccionat: crec que la finca més gran de tot el terme és de 20 fanecades, i per a 2.600 d’arrossar hi ha més de 500 propietaris. No obstant això, els llauradors de Massanassa, adquirint i treballant terres en termes dels voltants, han destacat i, fruit d’eixe esforç és l’existència de la Cooperativa Agrícola de Sant Pere, que dóna servei als seus socis en nombrosos sectors com són:

local social, caixa rural, secció d’adobs, economat, assecadora d’arròs, en la qual s’arriben a juntar prop de 7.000.000 de kg, l’equivalent a més de 10.000 fanecades, central hortofructícola, etc., i que al costat d’altres iniciatives particulars fan de Massanassa un poble amb un pes important en dos dels sectors típics de l’agricultura valenciana: l’arròs i les verdures.

La Terreta

Per una altra part, aquest poble compta amb un fort teixit social format per nombroses associacions de tot tipus. Ja he nomenat la cooperativa. Ara afegisc la Societat de Caçadors, el Centre Instructiu Musical, el ”Hogar Parroquial”, la Societat Cultural i Recreativa La Terreta, la qual m’honre de presidir. Totes elles en instal·lacions obertes al públic i que tot i patint la crisi que actualment afecta aquest tipus d’institucions, gaudeixen, en general, de bona salut. Hi ha, a més a més, societats i penyes que arrepleguen els aficionats a diferents esports com ara la de colombaires, tir i arrossegament, una penya del Barça legalitzada i amb seu pròpia, diferents confraries d’orde religiós, mestresses de casa, jubilats i pensionistes etc. I finalment, i com a fenomen relativament recent, i al principi polèmic, està la implantació del món faller al poble. I dic al principi polèmic perquè quan aparegueren les primeres falles als anys crítics de la transició política, varen ser utilitzades com a plataforma pels diferents sectors en l’anomenada guerra de les banderes, la qual va dividir i enfrontar la societat valenciana del moment. En l’actualitat, hi ha a Massanassa tres falles diríem convencionals i una quarta –la del Barranc– que ho és menys. I amb tots els matisos que es vulguen afegir, algunes d’elles fan la funció d’integrar sectors importants d’immigrats catalanoparlants en la vida local.

D’altra banda, i com a fruit lògic del pas del temps i els canvis de maneres de vida, les nombroses festes de carrer o de sants que se celebraven al llarg de l’any –sols queda algun carrer, com el de Sant Miquel, que continua fent la festa–, han anat unificant-se en les festes patronals, que són els darrers dies de juny, quan el dia de Sant Joan el poble celebra al Crist de la Vida com a patró. En aquestes festes, i als pobles del voltant són conegudes i molt concorregudes, els actes forts són: la cavalcada, l’ofrena i la processó, tots ells amb una gran participació popular.