Viquipèdia

Saiz Saez, Florencio

SAIZ SÁEZ, Florencio (Fuentelespino de Moya, Conca, 1893-València, 1972).Mestre. Va nàixer al si d’una família humil i des de ben menut hagué de treballar com a peó al ferrocarril amb son pare. Després de la mort d’aquest, la família va subsistir gràcies a l’ajuda i la caritat dels veïns. Aquesta situació els va obligar a traslladar-se a Va- lència a buscar treball. Va començar a treballar en un forn i alhora va estudiar Magisteri. Entre 1911 i 1913 va realitzar el Grau Elemental per lliure a la Normal de València, on va obtindre uns resultats brillants. Un any més tard, va cursar el Grau Superior en només un curs acadè- mic, de manera que en abril de 1915 va obtindre el títol de Mestre Superior. Va preparar les oposicions i va estudiar batxillerat mentre treballava com a mestre per a la Gran Associació de Beneficència Nostra Senyora dels Desemparats de València. Va aprovar les opo- sicions i va aconseguir plaça a l’aldea de Rata (Guadalajara), que va canviar el nom pel de Santa María del Espino gràcies a l’empeny i les gestions que Florencio va fer com a alcalde. Va exercir allà entre maig de 1916 i novembre de 1924. Va continuar els estudis de batxillerat i en va obtindre el títol en 1918. A continuació, va co- mençar els estudis de Dret, tot i que els va haver d’abandonar per raons econòmiques. En 1919 es va casar amb Florencia de Diego Cabra, amb qui va tindre quatre fills. En 1924 es va traslladar a Xiva (la Foia de Bunyol) i, de manera eventual, hi va ocupar una vacant a les Escoles Graduades, on va estar fins al setembre de 1930. Aleshores, va iniciar dues facetes que ja no va abandonar mai: la d’industrial i la de constructor. Fins al gener de 1931 va estar sense plaça i en situació d’excedència, fins que va aconseguir una plaça en la unitària de xiquets número 2 de Paiporta. Al poc de temps, decidí afiliar-se a Izquierda Republicana. En novembre de 1938 abandonà la docència a Paiporta i es traslladà a València com a agregat a colònies, una funció que va desenvolupar pràcticament fins que va acabar la guerra. El procés depurador franquista va resoldre, en desembre de 1940, el seu trasllat de la província i la prohibició de sol·licitar vacants durant dos anys. No va deixar la seua activitat empresarial i va construir la que va ser la seua fàbrica definitiva al carrer de Gaspar Aguilar de València. En març de 1941 es resolgué el seu trasllat a Novetlè (la Costera), però mesos després el MEN en modificà la sanció i l’inhabilità exclusivament per a càrrecs directius i de confiança. De nou, es va traslladar a Pai- porta, on va caure en una profunda depressió que el va fer abandonar temporalment la docència. En 1948 hi va reingressar i va aconseguir una plaça a la unitària del carrer de Sant Pere del Cabanyal. Dos anys després, es va traslladar a la unitària número 13 del carrer del Pintor Cortina de València. El 2 de maig de 1962 es va jubilar. (WFP)

Referències

FERRÚS PERIS, Wilson (2014) Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides, pp. 357-362, IDECO, Torrent- Perifèric Edicions, Catarroja,

FERRÚS PERIS, Wilson (2015) Mestres i escoles a l’Horta Sud 1936-1939. Perspec- tiva històrica i anàlisi quantitativa, p. 202, Institució Alfons el Magnànim, València.

Florencio Saiz Sáez (1893-1972) (s. d.), Recuperat de http://pcolomablogco- loma.blogspot.com.es/2008/09/ lorencio-saiz-sáez.html

Related entries