Viquipèdia

Romaguera Llácer, Miquel

ROMAGUERA LLÁCER, Miquel (Picassent, 1889-1969).Músic. Més conegut com Miquel, el del bombo. Era el primogènit d’una modesta família de llauradors. Anà a l’escola fins que, als deu anys, va haver de deixar els llibres per a treballar i ajudar a casa. Com que tenia molt a prop el Café de Doro, seu de la banda de música del poble, es va aficionar a la música i va començar a familiaritzar-se amb un instrument de percussió: el bombo. Quan tenia catorze anys, va començar a la Banda del Cercle Catòlic coneguda popularment com la banda dels Orelluts, amb el fiscorn. Així mateix, hi va tocar durant una temporada llarga el trombó i el baix. Quan aquesta banda es va desfer, el poble va estar nou anys sense banda i és aleshores quan es va fer càrrec del bombo, instrument que li va donar el malnom pel qual se’l coneixia al poble i que el va acompanyar durant més de quaranta anys. En una ocasió, Ama- deo Lerma, aleshores cronista oficial de Picassent, li va fer una entrevista publicada en el diari Levante, el 12 de novembre de 1954, on afirmava que l’obra més difícil de tocar amb el bombo era El baile de Luis Alonso, i la que més treball tenia per a l’instrument era l’Obertura solemne de 1812. Amb motiu del 31 aniversari de la constitució de la banda de música, el 8 de gener de 1950, es va celebrar un concert extraordinari a l’Hogar del Productor de Educación y Descanso. Aquest concert també tenia caràcter d’homenatge al fundador i músic actiu del Centre Musical Explorador, Miquel Romaguera i, com a mostra d’afecte, se li va lliurar un valuós objecte d’art, on figurava un retrat d’ell mateix. Miquel, profunda- ment emocionat, va dirigir unes paraules d’agraïment per l’acte i va afirmar que mentre la salut i les facultats mentals li ho permeteren seguiria tocant el bombo, amb el permís del director. Seguidament, va fer ús de la paraula el senyor Ramón Ramírez Caldés, qui va elogiar la conducta del tio Miquel al llarg del temps que havia estat en la banda com a músic exemplar i company admirable durant més de 65 anys. La tardor musical li va arribar a l’edat de 88 anys, acompanyat, com no, de la banda de música del seu estimat poble i de la seua família. Com a llegat va deixar el soroll del bombo, tocat ja per altres mans. (EHD)

Referències

LERMA, Amadeo (1954) “Entrevista a Miguel Romaguera”, Levante- EMV, 12 de novembre de 1954, València.

HERNÁNDEZ DORIA, Eloina (2008) Llibre de Festes Societat Artístico Musical Picassent, Picassent.

Related entries