Viquipèdia

Herrero Fenech, Carmen

HERRERO FENECH, Carmen (València, 1878-?).Mestra. Va ingressar en la Normal en 1891 i, després de fer el Grau Elemental, es va matricular en el Grau Superior. Va finalitzar en juny de 1894 i va obtindre el títol de Mestra Superior en març de 1895. Va aprovar les oposicions i, entre octubre de 1894 i novembre de 1898, va impartir classes a Xàtiva (la Costera) com a mestra ajudant. Després, es va traslladar a la Pobla Tornesa (la Plana Alta), on va cessar en 1901 per a desplaçar-se a Pozuelo (Albacete). En juliol de 1902 es traslladà a San Bartolomé de las Abiertas (Toledo) fins que, en març de 1906, va aconseguir una plaça a Massalavés (la Ribera Alta), on va estar fins a gener de 1910. Aleshores, va participar en un concurs d’ascens i va obtindre una nova destinació, a Higuera de Vargas (Badajoz), tot i que un mes després va aconseguir plaça a Alfafar. En 1917 va permutar i es va desplaçar a Alcalà de Xivert (el Baix Maestrat) i quatre anys més tard va obtindre plaça a l’escola de pàrvuls de Nules (la Plana Baixa). Hi va estar fins a 1926 que va passar a Castelló, on va exercir fins a 1932. En 1930, va realitzar els cursos de mestra puericultora i d’infermera visitadora de xiquets a l’Escola Provincial de Puericultura de València. A la fi, en setembre de 1934, va obtindre la plaça  a l’escola de pàrvuls número 1 de Picassent. Durant la guerra, la van nomenar directora de l’Escola Nacional Graduada del carrer de Guillem de Castro de València, tot i que hi va renunciar, i, durant el curs 1937-1938, va ser la responsable local de la lluita contra l’analfabetisme. Després de la victòria dels rebels, i mentre esperava la resolució del seu expedient de depuració, va sol·licitar la jubilació voluntària però no n’hi rebé cap contestació. Els depuradors la van acusar de pertànyer a FETE des de febrer de 1933, d’estar afiliada a IR, d’haver votat el Front Popular en les eleccions de 1936, d’haver assistit al banquet en honor del mestre i diputat comunista José Antonio Uribes, de ser indiferent davant la religió i d’haver rebut el nomenament com a directora. Finalment, el MEN va resoldre en març de 1942 el seu trasllat fora de la província de València, sense poder sol·licitar cap vacant durant dos anys, i la inhabilitació per a exercir càrrecs. Es va reintegrar provisionalment en la seua plaça de Picassent a l’espera que li assignaren una plaça fora de la província. Tanmateix, en octubre de 1942 li van concedir la jubilació voluntària. (WFP)

Referències

FERRÚS PERIS, Wilson (2014) Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides, pp. 409-414, IDECO, Torrent-Perifèric Edicions, Catarroja.

FERRÚS PERIS, Wilson (2015) Mestres i escoles a l’Horta Sud 1936- 1939. Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa, pp. 225-227, Institució Alfons el Magnànim,València.

ROMAGUERA BELENGUER, Enric (2006) “Una aproximació a l’educació espanyola (1900-1940) i la depuració del magisteri a Picassent”, Festes Majors 2006, Ajuntament de Picassent, Picassent.

 

 

 

Related entries