Viquipèdia

Galarza Moreno, Enrique

GALARZA MORENO, Enrique (València, 1895-Picassent, 2000). Escultor. Naix al Grau de València al sí d’una família de llauradors. Molt prompte, als dos anys, queda orfe de pare. Ingressa als 11 anys en el taller de Venanci Marcos a la ciutat de València, on està quatre anys com a aprenent. Encara que la seua afició ja va començar en casa amb treballs de fang. Ingressa en l’Escola d’Arts i Oficis als 13-14 anys i, després, en l’Escola Superior, es matricula de modelatge i té com a professor a En Francesc Paredes i en dibuix natural a Josep Aria. Cursa estudis fins els 20-21 anys. És el seu lema que, la major preparació de l’artista és el taller, on s’aprén la mecànica de l’artista en aquella època. Passa pel taller de Josep Maria Ponsoda. Té com a companys a Carmel Vicent i Juli Benlloc. Conserva molts bons records d’aquells anys en la seua companyia, de la qual isqueren molt bones obres. Una d’elles Grup de San Juan de Dios, feta per a Ciempozuelos (Madrid) és una de les seues millors obres. Forma el seu taller propi als 23-24 anys. El primer treball que ix d’allà és un Sant Josep per al Cabanyal, per a una pescadora, treball pel qual li cobra 150 pessetes. Coneix el pintor Segrelles i se sent profundament influenciat per I. Vergara (Escola Valenciana) i l’estil barroc. Són obres de gran força i sentiments. Es dedica amb més entusiasme al seu taller i es limita als estils als quals van les seues obres. Només quan l’obra és lliure es desenvolupen les seues iniciatives i estils propis. La figura de major estima és un Sant Jordi eqüestre, a Alcoi. Quasi tot el seu treball és de tema religiós i en fusta. Te aleshores dos deixebles: Efraim Gómez Montón i Isabel Ferrer Aracil. Deixa el taller per motius de salut als 65-70 anys perquè va perdent vista i el Dr. Barraquer li recomana que deixe de treballar. Es vincula a Picassent pel seu matrimoni amb Concepción Tarazona Sanchis i per habitar a Picassent a partir dels anys de la Guerra Civil. Té obres en diversos pobles com ara l’Olleria, Oriola, Massamagrell, Albaida, Totana, Guadassuar, Montaverner, L’Ènova, Cocentaina, Villaviciosa, Barraquillas (Caracas), Bogotà (Colòmbia), Sao Paulo (Brasil), San Sebastián, San Fernando i Picassent, on la imatge de la patrona de la Mare de Déu de Vallivana és venerada per tots els picassentins i picassentines amb molta devoció. (EHD)

Bibliografia

Picassent: Apuntes Históricos. Primeres Jornades d’Estudis Picassentins. Ajuntament de Picassent, 1985.

VV.AA. Enrique Galarza Moreno. Imaginero Valenciano (1895-2000) (Alacant, 2001) ISBN: 978-84-607-1847-5

 

Related entries