Viquipèdia

Galarza Moreno, Enrique

GALARZA MORENO, Enrique (València, 1896-Picassent, 2000).Escultor. Va nàixer al Grau de València en el si d’una família de llauradors. Molt prompte, quan tenia dos anys, va quedar orfe de pare, i als onze anys va ingressar en el taller de Venanci Marcos, a la ciutat de València, on va estar quatre anys com a apre- nent, encara que la seua afició ja havia començat a casa amb treballs de fang. Va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis quan tenia tretze o catorze anys i, després, a l’Escola Superior, es va matricular de modelatge i té com a professor Francesc Paredes i en dibuix natural, Josep Aria. Va cursar aquests estudis fins que tenia vint o vint-i-un anys. Deia que la preparació més gran de l’artista era el taller, on s’aprenia la mecànica de l’artista en aquella època. Va passar pel taller de Josep Maria Ponsoda, on va tindre com a companys Carmel Vicent i Juli Benlloc. D’aquells anys en la seua companyia, en va conservar molts bons records i en van eixir molt bones obres. Una d’aquestes és Grup de San Juan de Dios, feta per a Ciempozuelos (Madrid). És una de les seues millors obres. Quan tenia vint-i-tres o vint-i- quatre anys, va formar el seu propi taller i el primer treball que en va eixir va ser un sant Josep per al Cabanyal, per a una pescadora, i pel qual va cobrar 150 pessetes. Va conéixer el pintor Segrelles i va sentir-se profundament influenciat per I. Vergara (Escola Va- lenciana) i l’estil barroc. Va fer obres de gran força i sentiments, es va dedicar amb més entusiasme al seu taller i es va limitar als estils als quals estaven orientades les seues obres; només quan l’obra era lliure desenvolupava les seues iniciatives i estils propis. La figura a què tenia més estima és un Sant Jordi eqüestre, a Alcoi. Quasi tot el seu treball era de tema religiós i fet en fusta. Quan tenia entre 65 i 70 anys, va deixar el taller per motius de salut; anava perdent vista i el doctor Barraquer li va recomanar que deixara de treballar. Aleshores es va vincular a Picassent, pel seu matrimoni amb Concepción Tarazona Sanchis i perquè hi havia viscut des dels anys de la Guerra Civil. Les seues obres estan en diversos pobles, com ara l’Olleria, Oriola, Massamagrell, Albaida, Totana, Guadassuar, Montaverner, l’Ènova, Cocentaina, Villaviciosa, Barraquillas (Caracas), Bogotà (Colòmbia), São Paulo (Brasil), San Se- bastián, San Fernando i Picassent, on la imatge de la patrona de la Mare de Déu de Vallivana és venerada per tots els picassentins i picassentines amb molta devoció. En 1989, l’Ajuntament de Picassent el va nomenar fill adoptiu i li va dedicar un carrer. (EHD)

Referències

“Primeres Jornades d’Estudis Picassentins” (1985), pp. 71-72, Ajun- tament de Picassent, Picassent.

MAYANS MARTORELL, J. C. (2013) Nomenclatura viària de Picassent: Els noms dels carrers, de les places i d’altres espais públics, Ajuntament de Picassent, Picassent.

ORTÍ, J. J. (2009) “Enrique Galarza”, Llibre Festes Majors, Ajuntament de Picassent, Picassent.

 

 

 

Related entries