Viquipèdia

Codonyer Monzó, Andreu

CODONYER I MONZÓ, Andreu (Benetússer, 1819-1890?). Escriptor, poeta i mestre. De pares procedents de Massanassa, on es traslladà a viure amb la seua família. A les Escoles Pies de València va tenir com a professor a Joan Arolas, poeta romàntic barceloní. Més tard estudià Magisteri a l’Escola Normal de València. En acabar, exercí a Quatretonda fins a jubilar-se. Tingué un paper important en els anys de formació de Constantí Llombart, de manera que el tracte i l’amistat amb el poeta l’ajudaren a publicar els seus primers treballs en la Gaceta Popular. En 1885 s’organitzà a Sueca un homenatge en honor a Bernat i Baldoví, el volum del qual inclou una quarantena de textos, entre poesies i escrits commemoratius, en valencià i en castellà, d’autors com Vicent Blasco Ibàñez, Francesc Coll, Constantí Llombart i el mateix Andreu Codonyer, entre altres. La seua obra El amante de los maestros, col·lecciona una sèrie de faules en vers dedicat als xiquets i als mestres. Publicà diversos articles en diaris de l’època, com a El Rubí, El Cervantes, La primera enseñanza, El Maestrazgo i a El Parte Diario, d’Alacant. Va estar influenciat per la poesia satírica de Josep Bernat i Baldoví i de Josep Maria Bonilla. A més d’escriure articles, és autor de dues obres poètiques: El amante de los maestros (1891), la qual consta de 107 faules morals i Una velà en broma, col·lecció d’epigrames on es concentren 103 poemes. Va col·laborar amb Constantí Llombart en Niu d’abelles, epigrames llemosins en la qual va publicar una sèrie de poemes. Té un carrer dedicat a Massanassa, i una plaça a Quatretonda, on exercí la seua professió i on la seua figura conserva molt bona reputació. (NBB)

Bibliografia

NICOLÁS Miquel, (2002) Bernat i Baldoví i el seu temps. Universitat de València. València.

Ozaeta, Rosario (1998) «Los fabulistas españoles (con especial referencia a los siglos XVIII y XIX)». Revista de Filología, Vol. XIV, Núm. 14, pp. 169-205 (UNED), Madrid.

 

Related entries