Viquipèdia

Benet Giménez, Marta

BENET GIMÉNEZ, Marta (València, 1971). Científica. Doctora en Biología per la Universitat de València. Realitzà la Tesi Doctoral sobre la teràpia gènica aplicada a la Fibrosi Quística a la Facultat de Medicina de la Universitat de València, dirigida pel Dr. S. F. Aliño. Durant aquell temps, adquireix els coneixements per aplicar les tècniques bàsiques usades en els camps de biologia molecular, bioquímica i cultius cel·lulars i a consolidar les habilitats i la disciplina requerida per desenvolupar-se com a investigadora. Els estudis post doctorals els va realitzar en el laboratori del Dr. À. Pellicer, a la Facultat de Medicina de l’NYU-Medical Center de Nova York. L’estada al laboratori (2002-2008) li va atorgar l’oportunitat d’ampliar els coneixements tècnics i teòrics sobre oncologia i biologia molecular i cel·lular. Igualment, aprengué a realitzar i dirigir investigacions de manera independent. A l’abril de 2008 es va incorporar a la Unitat d’Hepatologia Experimental de l’Hospital La Fe a València, dirigida pel Dr. J. V. Castell. Al setembre de 2015 es vaig incorporar com a Tècnic Superior d’Investigació al laboratori del Dr. J. E. Pérez de Ortín del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Ciències Biològiques de València. A l’abril de 2017 va començar a treballar com “lab manager” a la Unitat de Biomarcadors i Medicina de Precisió liderada pel Dr. A. Lahoz de l’Institut d’Investigacions Sanitàries de l’Hospital La Fe. Al llarg de la seua trajectòria científica he estat autora de 19 articles científics en revistes de prestigi internacional (Cancer Research, Gene Therapy, Journal of Hepatology…), 2 capítols de llibre (Methods in molecular and cellular biology i Methods in enzimolgy) i un llibre de text de biologia per a alumnes de secundaria (Anatomía aplicada. Equipo BIOS +). Viu a Picanya on ha estat Presidenta de l’AMPA del CEIP Ausiàs March. (ARG)

Bibliografia

BENET M, Dulman RY i d’altres (2012) type N-ras displays anti-malignant properties, in part by downregulating decorin. J Cell Physiol.

BENET M., Moya, M. i d’altres (2014). A simple transcriptomic signature able to predict drug-induced hepatic steatosis. Archives of Toxicology.

Related entries