Viquipèdia

Barberà Martí, Faustí

Barberà i Martí, Faustí (Alaquàs, 1850-València, 1924). Metge, erudit i polític. Estudià i exercí la medicina a la Universitat de València, on destacà la seua tasca durant l’epidèmia de còlera del 1885. El 1891 organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València i viatjà per Europa fent estudis pedagògics per a l’ensenyament dels sords, renovant els sistemes per a llur recuperació. Publicà obres sobre otorinolaringologia i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de Ciencias Médicas. Escriví nombrosos treballs d’investigació sobre la història de la medicina valenciana; edità texts valencians antics relacionats amb qüestions mèdiques i féu recerques sobre temes literaris. Era amic d’Alcover i col·laborà en el seu Diccionari. També presidí el 1907 la societat valencianista València Nova i convocà l’Assemblea Regionalista Valenciana, coincidint amb el segon centenari de la batalla d’Almansa i que havia d’ésser l’expressió al PV de la Solidaritat Catalana. En el discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902, fixa les bases del valencianisme contemporani i reclama, per primer cop des del decret de Nova Planta, el dret a governar-se de l’antic Regne de València. S’oposa a l’absorció castellana, defineix Espanya com un estat plurinacional. Quan el 1914 les Corts Espanyoles proposaren la constitució d’una Mancomunitat Llevantina (País Valencià, Múrcia i Albacete), s’oposà, avantposant el fet lingüístic a l’administratiu i reclamant una Mancomunitat Valenciana. (JJM)

Related entries