Viquipèdia

Antich Carbonell, Francisco

ANTICH CARBONELL, Francisco (Silla, 1860–València, 1926). Músic. Els seus primers estudis anaven encaminats al magisteri, però va descobrir en la música la veritable vocació. El seu aprenentatge va tindre lloc en l’àmbit religiós, i el 1879 obté el títol de composició i harmonia amb la qualificació de notable. Debuta com a organista en la parròquia de Santa Caterina, de València, alhora que s’inicia en la composició de peces per a cor i orgue, publicant: 20 intermedios para puntos de meditación. El 1890, posa en marxa l’editorial de partitures “Antich y Tena”, equipada amb un establiment de venda d’instruments musicals. Funda la revista mensual Biblioteca Sacro-Musical, considerada un referent per als músics del moment (Cortina, Plasencia, Amorós, Giner, Serrano…), els quals publicaven partitures i opinaven sobre les noves composicions.  Van editar 117 exemplars, quan València i Barcelona assolien la fama de ser les ciutats amb més rellevància musical. L’any 1903 ocupa la vacant d’organista a l’església de Sant Agustí, també exerceix la docència com a professor de música al Col·legi dels Franciscans, i acaba la vida professional en la seua acadèmia particular ensenyant harmonia i composició, on van acudir deixebles tan prestigiosos com el mestre Rodrigo, i López Chávarri. Antich era membre honorífic del Ateneo Musical de Madrid, i estava guardonat amb nombroses distincions en reconeixement a l’activitat innovadora en el llenguatge musical i el centenar de composicions editades, d’on podem destacar; el Motete a san Francisco de Asís, Salve Regina, Miserere, o Laudate Dominum. També té enregistrades 15 obres per a piano. A la seua mort, la premsa li dedicava aquest elogi: Ha fallecido una de las ramas del arte musical más nobles y dignas. Sencillo, afable, humilde, devoto de su ofício, recordaba el maestro Antich a los músicos de la época renacentista. El seu germà, Segundo, també fou director de la banda de música local i organista en la parròquia de Silla i la Col·legiata d’Alzira. En memòria d’aquests dos fills il·lustres, l’ajuntament de Silla els va dedicar el carrer: Germans Antich. (JAB)

Bibliografia

HERNÁNDEZ FARINÓS, Pasqual   (2004). “Francesc Antich, músic de Silla. Revista Algudor, núm. 3. CEL Silla.

Las Provincias, 1926, octubre 10. Noticia necrològica d’Eduard López.

 

Related entries