Viquipèdia

Albert Aguado, Ricardo

ALBERT AGUADO, Ricardo (Picassent, 1912-Nules, 1980).Mestre. Va tindre el mateix ofici que son pare, Tomás, natural de Pi- cassent, igual que sa mare, Vallivana, durant molts anys destinat a Albuixech (l’Horta Nord). Va accedir a la docència per mitjà dels cursets de Selecció i Formació de 1933. En primer lloc, en 1934, va exercir a Betxí (la Plana Baixa) amb caràcter provisional i l’any següent va passar a ocupar una plaça  en  propietat  a  l’Escola Graduada de xiquets de Picassent, on va estar fins a març de 1937, quan es va incorporar a l’exèrcit republicà i va formar part, voluntàriament, de les Milícies de la Cultura. Abans de l’inici de la guerra va col·laborar amb el periòdic La Forja. Així mateix, pertanyia a l’Asociación Nacional del Magisterio i posteriorment al Sindicat Nacional de Mestres després de la fusió amb la FETE. A més, va contribuir econòmicament en la posada en marxa i el funcionament de les cantines escolars al municipi. En finalitzar la guerra, el nou règim franquista va iniciar la repressió contra ell. En setembre de 1939 el van detindre i el van conduir de manera preventiva a la presó Cel·lular de València. Dos mesos després, el van jutjar en Consell de Guerra sumaríssim d’urgència i el van condemnar a sis anys de presó. En juliol de 1940 se li va concedir la llibertat condicional però es va trobar suspés de sou i feina a l’espera de la resolució de l’expedient de depuració. Va viure a Picassent a casa els seus oncles i es va guanyar la vida donant classes particulars. Finalment, en desembre de 1942, el MEN va resoldre la seua separació definitiva del Cos de Mestres i la baixa en l’es- calafó. En setembre de 1945 va obtindre la llibertat definitiva. En febrer de 1947 va sol·licitar la revisió del seu expedient de depuració i va aconseguir reingressar en el Cos tot i que, encara, se li va imposar el trasllat fora de la província, amb la prohibició expressa de sol·licitar vacants durant dos anys i la inhabilitació per a exercir càrrecs directius i de confiança. El van traslladar a Ulldecona (Tarragona) i més tard va arribar a Nules, on va viure amb la seua esposa, Josefina, i els seus dos fills, mestres com ell. Es va jubilar en 1976. Va rebre la Medalla d’Alfons X el Savi. (WFP)

Referències

FERRÚS PERIS, Wilson (2014) Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides, pp. 409-414, IDECO, Torrent-Perifèric Edicions, Catarroja.

FERRÚS PERIS, Wilson (2015) Mestres i escoles a l’Horta Sud 1936- 1939. Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa, pp. 225-227, Institució Alfons el Magnànim, València.

ROMAGUERA BELENGUER, Enric (2006) “Una aproximació a l’educació espanyola (1900-1940) i la depuració del magisteri a Picassent”, Festes Majors 2006, Ajuntament de Picassent, Picassent.

 

 

Related entries