Viquipèdia

Albert Aguado, Ricardo

ALBERT AGUADO, Ricardo (Picassent, 1912-Nules, 1980). Mestre. El mateix ofici que son pare, Tomás, natural de Picassent, a l’igual que sa mare Vallivana, i durant molts anys destinat a Albuixech (l’Horta Nord). Accedeix a la docència a través dels Cursets de Selecció i Formació de 1933. Exerceix primer a Betxí (la Plana Baixa) en 1934 amb caràcter provisional i l’any següent passa a ocupar una plaça en propietat a l’Escola Graduada de xiquets de Picassent, on resta fins a març de 1937 que s’incorpora a l’exèrcit republicà i passa a formar part, voluntàriament, de les Milícies de la Cultura. Abans de l’inici de la guerra col·labora en el periòdic La Forja. Pertanyia també a l’Asociación Nacional del Magisterio i posteriorment al Sindicat Nacional de Mestres després de la fusió amb la FETE. A més, contribueix econòmicament en la posada en marxa i el funcionament de les cantines escolars al municipi. Finalitzada la guerra, el nou règim franquista inicia la repressió contra ell. En setembre de 1939 és detingut i conduït de manera preventiva a la Presó Cel·lular de València. Dos mesos després, és jutjat en Consell de Guerra sumaríssim d’urgència i condemnat a sis anys de presó. En juliol de 1940 se li concedeix la llibertat condicional però es troba suspès de sou i feina a l’espera de la resolució de l’expedient de depuració. Viu a Picassent a casa els seus oncles i es guanya la vida donant classes particulars. Finalment, en desembre de 1942, el MEN resol la seua separació definitiva del Cos i la baixa en l’escalafó. En setembre de 1945 obté la llibertat definitiva. En febrer de 1947 sol·licita la revisió del seu expedient de depuració i aconsegueix reingressar en el Cos tot i que, encara, se l’imposa el trasllat fora de la província, amb la prohibició expressa de sol·licitar vacants durant dos anys, i la inhabilitació per a exercir càrrecs directius i de confiança. És traslladat a Ulldecona (Tarragona) i més tard arriba a Nules. Allí viurà amb la seua esposa Josefina i els seus dos fills, mestres com ell. Es jubila en 1976. Va rebre la medalla d’Alfons X el Savi. (WFP)

Bibliografia

FERRÚS PERIS, Wilson (2014), Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides, Torrent, IDECO-Catarroja, Perifèric Edicions, pp. 409-414.

FERRÚS PERIS, Wilson (2015) Mestres i escoles a l’Horta Sud 1936-1939. Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa, València, Diputació de València-Institució Alfons el Magnànim, p. 225-227.

Romaguera Belenguer, Enric (2006). “Una aproximació a l’educació espanyola (1900-1940) i la depuració del magisteri a Picassent”, Festes Majors 2006. Picassent, Ajuntament de Picassent.

 

 

 

Related entries